Ja comença a ser costum
Que les Gàrgoles de foc
Us emplacem a aquest lloc
Per dir coses poca-soltes
Més que no fer foc i fum
Els versots del dos mil onze
Perquè tots ho sapigueu
Són de nova creació
Doncs tot i una crisi de por
Vam pensar que era fer l’enze
Repetir els del dos mil deu.
L’objectiu d’aquesta història
És el d’anar repassant
Amb versots, amb ironia
Davant la ciutadania
i fer-los, així, memòria
De tot el que ha anat passant
Hi ha coses que per si soles
Ja semblen un acudit
Llumets a tot volt d’estany
O com no... el banyolí de l’any
Qui compra aigua de Banyoles????
Qui en vulgui que aixequi el dit
Riure fluix i plorar fort
és d’un fer molt banyolí
Sis milions de morterada
Li han plogut a un camarada
A qui ha amanyagat la sort....?
Potser a tu, potser a mi...
Parlant de la nostra colla
No ha estat un any dels millors
Vam bramar com unes bledes
Veient caure “aiga” a galledes
Tota la pólvora molla
al correfoc de l’agost
En fi... que d’això tracta
VERSOTS 4A EDICIÓ
La banda txiqui i la banda gran
De punta a punta us duran
Per cert, podem començar l’acte?
O esperem el regidor?
Au va, agafem les eines,
divertir-se és la qüestió
No volem que ningú ens renyi
Qui s’emprenyi que s’emprenyi
ja sap que tindrà dues feines
Doncs no és la nostra intensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada