Si a la crisi vols trobar-hi
una cara un xic amable,
d’acord que són raons minses
i un xic agafat amb pinces,
però us porto un argumentari...
Déu ni do!, força potable!
La primera i principal
és que vénen eleccions.
Es presenta interessant
veure com ens ho vendran
si l’eina fonamental
és prometre calerons
Doncs en aquesta ocasió,
de “pistrinquis”, res de res.
Tot eixut, la caixa buida,
i l’alcalde si es descuida
en suplica una edició
a la Marató de TV3
Diu que li falten virolles,
que la feina no ha acabat,
i grata per tots racons,
doncs vol fer més pavellons,
fins que això, més que Banyoles,
sembli el CAR de Sant Cugat.
Can Puig, la Farga i la Draga,
i ara al Pla de l’Ametller.
Per sort aquesta obsessió
l’ha trencat la recessió,
doncs ja en dibuixava un altre
Dalt del Puig d’en Colomer
Un altre dels avantatges
d’aquests moments delicats,
és que al menys a poc a poc
les coses tornin a lloc
i es posin el els habitatges
als seus preus proporcionats
A les caixes i a la banca
tot són llàgrimes i plors.
Au que us bombin, mal parits!
si us hi heu enganxat els dits,
que veure-us així m’encanta!
colla d’especuladors!
Que la crisi no s’acabi,
que s’esperi un momentet.
Parlo en serio, no és pas conya.
encara queda un xic de ronya
i que almenys així ens serveixi
per acabar de fer net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada