De l’estany en surten venes
( que travessen la ciutat ),
uns recs que han forjat història
i alimenten la memòria,
viatjant amb treballs i penes.
Abans eren aiguamolls
( meravella natural ),
ara lluents carrils-bici
que busquen l’estropici
dels nostres fràgils genolls.
Els avenços són molt bons,
ves quins collons!
Per ordre del senyor batlle
( exemple de convergència ),
al rec dels estricadors
mai més els rosegadors
gosaran passar de la ratlla.
Dibuixada per qui sap
(i pensada amb tot el cul),
una escala va fent esses -
de formigó són les peces -
perquè t’hi trenquis el cap.
Els avenços són molt bons,
ves quins collons!
A Hispània un esquirol
( és llegenda, però mola )
podia viatjar d’arbre en arbre –
i esculpir la gesta en marbre -
sense haver d’alçar el vol.
Uns pocs anys endarrere
( ja tornem al nostre Pla ),
la Ramona i la rata
del lagu fins ‘rrivar a Mata
procedien a cruent carrera.
Els avenços són molt bons,
ves quins collons!
Però com amb Ulisses, l’orca,
(tots ho seguíem plorant )
que ocupava molt de lloc,
aquí en resta molt poc,
i viu la Ramona a Mallorca.
Sap greu, però és així
( s’ha de moure la brigada ).
Els records que ens donen vida.
Com tot, tenen sortida,
I ,lentament, van a morir.
Tots els avenços són bons?
No em toqueu els collons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada