Tot estava a punt, aparadors tapats, alguna cortina penjada, molts aeris, moltes hores de preparació, passejades pel mercat, colles convidades, bandes... només faltava que arribés l'hora i poder cremar i cremar, però la pluja va fer acte de presència. Bombardeig d'aeris i cap al pavelló a fer el fi de festa i com no sempre hi ha algú que et sorpren... l'Aina va sortir tocada per una baqueta, continuem amb la tradició dels ulls pintats!
Gràcies a totes les colles convidades per fer que la suspensió del correfoc no fos tan dura!!
2 comentaris:
Que dura que és la vida de diable. Mireu-lo que cansat!
Algú ha provat de mirar si té polç?
No marxis! que aquí et cuidem!
Publica un comentari a l'entrada